El nostre pitjor enemic (detalls)

El nostre pitjor enemic, èxit de vendes?

Bones notícies emeses per Canal 21 Ebre, gairebé impossibles?
El nostre pitjor enemic, èxit de vendes!!!!

El nostre pitjor enemic al Club de lectura de Deltebre

El passat 28 de setembre vaig gaudir d'una agradable conversa amb els participants del Club de lectura de la Biblioteca de Deltebre, amb l'excusa de la meva primera novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).
Ja són molts els clubs de lectura on he participat com a escriptor, però quasi sempre com a contista, i conec, tot i les sorpreses que sempre em regalen, quines reaccions provoquen els meus relats breus. Amb aquesta novel·la tinc ànsia per veure com ha estat acollida, quines emocions provoca el canvi de registre. I n'estic força content, i comencen a quedar lluny els meus dubtes quan la vaig acabar d'escriure.
Però els nanocontes van ser ben presents a la conversa, caminen sempre al meu costat.
Gràcies per llegir-me.

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura de Deltebre

El proper 28 de setembre tindré el plaer d'anar a la Biblioteca de Deltebre per comentar amb el seu Club de lectura la meva novel·la El nostre pitjor enemichttps://jmtibau.blogspot.com.es/search/label/enemic (Cossetània Edicions), amb què vaig guanyar el Premi de narrativa Ribera d'Ebre l'any 2015.
Ja tinc experiència en escoltar les impressions que provoquen els meus reculls de contes, i tinc moltes ganes de saber com és rebuda la meva primera novel·la.
Us espero a Deltebre, i aviat en altres clubs de lectura.

El nostre pitjor enemic, segons espilldaurat

Alegries que et dóna passejar per instagram i trobar-te un comentari d'espilldaurat sobre El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i comprovar que els teus llibres encara respiren i fan respirar.

A la Fira del llibre ebrenc

27 de maig de 2017. 10a edició de Litterarum i 14a Fira del llibre ebrenc, de Móra d’Ebre, i avui participaré i viuré ambdues.

El dia comença fresc i entelat, i de bon matí em trobo amb Albino Tena a la vora de l’Ebre. Pugem junts riu amunt, carregats d’energia i il·lusió. Estàvem convocats a les 10 a la Sala Democràcia per preparar la nostra participació en una nova iniciativa, el Tast-vinent, propostes d’espectacles amb la literatur ai el vi com a fils conductors. Nosaltres presentem Amb gust de terra, un espectace senzill i emotiu, amb lectura de textos meus i d’altres escriptors, com ara Artur Bladé, acompanyat per la guitarra d’Albino Tena, que també interpretarà temes seus. El tast només ha de durar un quart d’hora. Ho tenim ben preparat per a cenyir-nos al temps; som creatius, emocionals… però també disciplinats i professionals. I hem fet bé, perquè quan apaguen els llums, i ens quedem aparentment sols dalt de l’escenari, jo amb la seva música, ell amb la meva veu, perdem la noció del temps i s’obre un parèntesi de màgia. Hem estat els primers, i podem gaudir de la resta de propostes.

Després d’un dinar/tertúlia a peu dret, i d’un tallat amb gel al Cafè Noisette, on s’exposen els diversos espectacles programats durant el dia per part dels artistes participants, vaig a la Biblioteca on gaudeixo del recital Canten Marta Pessarrodona, de QuiEts i Miss Plumtree: una delícia que em sedueix, per la veu, per la música, per les paraules.

Després em dirigeixo a la carpa, prop dels llibres, on les microtertúlies amb periodistes, programadors, escriptors, lectors, etc, s’intercalen en una dansa improvisada que enforteix aquesta família que s’anomena literatura ebrenca.

I em toca el torn de presentar el llibre (com els 13 anys anteriors), mitjançant una breu entrevista a través de Ràdio Móra d’Ebre, que podeu escoltar en aquest enllaç a partir del minut 16.20. Enguany toca El nostre pitjor enemic, que torna a la comarca després de guanyar el premi Ribera d’Ebre.

Asseguts a les cadires, tafanejant per la carpa, molt de públic.

Quan després de tot el dia decideixo marxar, m’adono que he signat exemplars de sis llibres diferents (contes, novel·la, dietari), i em sento bé, i amb ganes d’escriure.

A hores d’ara encara és una incògnita amb quin llibre vindré l’any vinent, però no m’ho penso perdre.

El nostre pitjor enemic, recomanat

Tornar de la Fira del llibre ebrenc, i comprovar que el llibreter Sergio Bassa, a la revista digital Núvol, inclou El nostre pitjor enemic entre les seves cinc recomanacions,
Gràcies

Els llibres a la Fira del llibre ebrenc

14a edició de la Fira del llibre ebrencs de Móra d'Ebre, i per 14è any hi seran els meus llibres.
De fet, ja hi són, com puc comprovar gràcies a les fotos de Marta Escolà, intrèpida fotògrafa, i m'esperen a què demà els faci companyia tot el dia.
Al maté, a les 11 hores, a la Sala Demcràcia, actuaré amb Albino Tena (Amb gust de terra, un petit espectacle de literatura i música al voltant del vi); i a les 18 hores presentarè El nostre pitjor enemic.
Amb ganes.

Imprescindible?

Coses que trobes a les xarxes i que et fan feliç, que justifiquen tot l'esforç.
GRÀCIES, Sílvia

A Antena Caro

Entrevista radiofònica amb Conrad Duran per a Antena Caro Ràdio, i amb el cor dividit abans de Sant Jordi, parlant dels meus dos llibres, El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions).
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç.

Dinar de premsa de Cossetània

Avui, dinar de premsa tradicional del grup editorial de Cossetània i Angle abans de Sant Jordi, i jo encara de la mà de la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Ambient amable i distès aquest dia d'abril ple de llum al restaurant Quim i Quima de Tarragona, vells amics i coneguts entre els escriptors i la premsa, com Vicent Pellicer, Margarida Aritzeta i Conrad Duran, i una bona ocasió per fer-ne de nous.

M'he agafat un dia de vacances, m'he posat en mans de la Renfe, i acompanyat d'un bon llibre m'he assegut al costat del vagó on no hi tocarà el sol. De moment vaig sol, però a l'estació de L'Aldea puja una munió de jóvens i gent amb motxilles. Un home de mitjana edat em pregunta amb gestos si el seient del meu costat està lliure, i jo, amb un moviment del cap, li responc que sí; parlem el mateix idioma? Almenys ens entenem. Jo continuo llegint, ell mobileja. Al seient del darrere, una dona fa gestions immobiliàries per telèfon i pregunta si els metres de superfície són útils. 

Bado per la finestra a estones, entre conte i conte de la Carme Andrade, que subratllo tremolós pel sacseig del tren.

M'arriba l'olor inconfusible de Tarragona, ciutat que estimo, records de set anys d'estudis i del que no són estudis.

I el tren s'atura amb un esbufec.

Tinc molt de temps, em conec el trajecte a la perfecció, i pujo cap a la part vella fent aturades a diverses llibreries a xafardejar. 

Davant (o darrere) l'allau de novetats de Sant Jordi, un llibre vell del mes de setembre com El nostre pitjor enemic ja no ocupa el taulell de novetats, però a les llibreries de Tarragona La Capona, Adserà i La Rambla, encara es troba.

Enfilo el carrer major, fotografio coses petites que m'atruaen, i quasi em topo, també badant, amb el Conrad Duran. Junts admirem la façana de la catedral i fem cap al restaurant.  A partir d'allí, reguitzell de presentacions, encaixades i petons, càmeres i micròfons que ens apunten, que ens fan protagonistes la setmana de l'any que ens toca.

Més informació a:

Tarragona diari.

Directe. cat
Vilaweb
Ara
El Punt Avui
Tarragona Ràdio

El nostre pitjor enemic, vist per Òscar Ramírez Dolcet

El periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet comenta la meva novel·la El nostre pitjor enemic al seu facebook. En aquest enllaç, altres comentaris sobre el llibre.
Us transcric el text:
.

Bell i nostàlgic final d’un llibre que m’ha sorprès molt i que m’ha tingut pres i captiu des del principi (ahir al vespre) fins el final (aquest matí). Armar històries per convertir-les en novel·les no és gens fàcil, vestir-les subtilment i amb suficiència ja és tasca de mestre. I el Jesús M Tibau ha aconseguit tot això i més.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.

. “Tothom aprèn amb els anys que el fet d’arribar no comporta, forçosament, una victòria, sinó que sovint esdevé l’inici d’una pèrdua. En tot cas, siguin quines siguin les motivacions d’assolir el destí, sempre es crea una mena d’incertesa quan és tan proper.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.” 
.

. NOTA: La barca a la foto és cortesia de la casa i molt important. Quan llegiu el llibre ja entendreu el perquè.

Novel·la o nancontes

Durant la passada Fira Literària de Jesús, entre altres, coincideixo amb l’escriptor i amic Baltasar Casanova, i em fa una curiosa observació o sensació sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Em diu que el llibre està fet a base de nanocontes. S’explica: sovint trobava frases acuradament escrites, que contenien molta informació, i que l’incitaven a aturar-se per a rellegir-les detingudament, fins que decidí empendre una nova tàctica: llegir la novel·la sense aturar-se, i després rellegir-se-la per a assaborir millor cada frase.

M’ho prenc com un elogi, i deu tindre raó, perquè no és la primera persona que m’ho diu: Genís Sinca, durant la presentació del llibre a Barcelona, també va parlar de la presència de l’esperit del nanoconte a la novel·la.

A veure si després de tants anys demanant tothom “la novel·la”, ara que crec que ja està publicada resulta que ñes un recull de nanocontes J

agenda activitats

L'agenda d'activitats que tinc per davant:
.

5 d’abril. Presentació del llibre Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, a la Biblioteca d’Amposta.

6 d’abril. Presentació del llibre col·lectiu 40 Art i lletres, a l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa.
8 d'abril. Presentació La vida darrere de l'aparador a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús

13 d'abril. Tarda. Signatura de llibres a la llibreria Serret de Vall-de-roures, amb Francesca Aliern i Josep Igual.
18 d'abril. Dinar amb la premsa de Cossetània Edicions a Tarragona, per presentar El nostre pitjor enemic.

21 d’abril, a les 11.30, visita a l’Institut de Roquetes.
21 d'abril, a les 19.00 , a Deltebre, presentació del llibre recull dels premis Terra de fang.
22 d'abril, esmorxar d'escriptors/es al Forn de la Canonja de Tortosa
29 d'abril. Presentació projecte literari i pictòric Viure, a la Fira del Vi de Falset
11 de maig, a les 20 hores, lectura de textos a L'Assoc de Tortosa

12 de maig, a les 19.30 hores. Presentació de La vida darrere de l'aparador a la Biblioteca de Móra la Nova.

19 de maig, a les 19.30. Presentació del llibre Gosadies, de Carme Andrade, a La 2 de Viladrich de Tortosa
27 de maig. a les 18.30 hores, presentació de El nostre pitjor enemic, a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre

31 de maig, visita a l’Escola de Remolins.

EL nostre pitjor enemic a LANOVA Ràdio

Ja podeu escoltar l'entrevista que Carme Andrade em va fer a LANOVA ràdio, a partir del minut 12.45, sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic.

El nostre pitjor enemic, vist per Carme Andrade

En aquest enllaç podeu llegir el comentari de Carme Andrade sobre El nostre pitjor enemic.

A Reus amb El nostre pitjor enemic

Dijous passat, 2 de març, em van convidar a Òmnium Cultural Baix Camp per presentar la meva novel·la El noste pitjor enemic.
L'escriptora Carme Andrade va introduir el llibre i en va destacar diversos aspectes que li havien cridat l'atenció. Per exemple, que els protagonistes siguin militars. Això no tan sols la sorprèn a ella, sinó també a mi, però que siguin militars no té gaire importància, perquè sobretot, els personatges són persones, amb tota la seva càrrega de pors, indecisions, incerteses i falses certeses. Com altres persones que m'han presentat el llibre, en destaca el to poètic i que sigui una novel·la poc convencional.
Reusdigital.cat es fa ressò de la notícia i de la llibreria Gaudí, em fan un breu vídeo promocional.

COMPLETEU LA FRASE. 

 En aquest cas es tracta d'una frase inclosa al meu llibre El nostre pitjor enemic. Us proposo que a) endevineu quina paraula falta i/o b) poseu la que vulgueu:

.

Enyora aquell abril, les gotes de pluja que somreien agafades a les flors més senzilles del bosc, que el caporal li ensenyà a identificar amb un nom i una _________.

El nostre pitjor enemic, a Reus

El nostre pitjor enemic al Club de lectura d'Amposta

18/01/17

Un percentatge molt alt de vegades (majoria absoluta confortable, en tot cas), quan vaig a Amposta és per visitar la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, i avui no és una excepció. El motiu; comentarem El nostre pitjor enemic al Club de Lectura; el primer que es dedica a aquest llibre.

Ja he visitat molts clubs de lectura per comentar diversos dels meus reculls de contes i, tot i que sempre hi ha sorpreses, quasi puc endevenir quines coses em comentaran, quins sentiments desperten aquests emotius engranatges que són els microcontes. Però ara, amb la meva primera novel·la, em sento àvid d’escoltar les impressions que ha causat.

Com sempre, arribo a la ciutat per la carretera de la Carrova, torço a l’esquerra i enfilo el carrer que em porta a l’emblemàtic edifici de la Biblioteca. Aparco sempre al mateix lloc, deus metres amunt, deu metres avall; és agradable arribar a ciutats i persones on pots fer el de sempre.

Travesso un pont de fusta que salva el fossat d’un antic castell. Uns xiquets juguen a la porta, aliens a l’onada de fred que banya totes les converses d’aquests dies. I entro a l’antic molí reconvertit en biblioteca, a moldre paraules, a veure què en surt.

Al rebedor del primer pis encara hem reben les fotos d’escriptors i escriptores, molts amics i amigues, que vam participar a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques. I al segon pis, dos petons a la vitalitat incombustible de la Joana Serret, la directora.

A poc a poc van arribant els membres del club, força aviat, perquè deu minuts abans  de l’hora d’inici ja estem asseguts amb ganes de començar, i ens fem passar la fam amb un berenar dolç. Algun rostre familiar i algun bon amic, com el CREAtiu Xavier Miró, que m’abraça com a pagament pactat que havíem establert per la dedicatòria d’un llibre (alguns deutes són sagrats).

Enceto la tertúlia però sóc breu, perquè em deleixo per saber què els ha semblat el llibre, i em satisfà comprovar que la tristesa del comandant resulta comprensible, i potser solidària, que el to poètic de l’estil els ha satisfet, que les descripcions són encertades i els personatges desperten emocions, que les sensacions han arribat a bon port.

En sortir, continua l’onada de fred? Quin fred?

Amb El nostre pitjor enemic, amunt i avall

Demà presentació d'El nostre pitjor enemic a Falset, amb Pere Audí. Ahir, el llibre va ser comentat al Club de Lectura d'Amposta. I avui m'han donat una molt bona notícia sobre aquesta primera novel·la meva, que serà present a més clubs de lectura properament. Li hauré de donar les gràcies al pobre comandant, el trist protagonista de la novel·la, per fer-me d'inspiració.

El nostre pitjor enemic a Falset

El proper 20 de gener, a les 19.30 h, presentaré la meva novel·la El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, amb la participació de Pere Audí.

Serà un acte tortosí-prioratí curiós. El Pere Audí i jo tenim trajectòries vitals inverses: ell és de Tortosa i viu al Priorat, i jo sóc del Priorat i visc a Tortosa. Però ens uneix l'amor per ambdues terres i pels llibres; ens havíem de trobar per força.

Us esperem a Falset! El fred es quedarà a la porta.

EL nostre pitjor enemic, al Club de lectura d'Amposta

EL nostre pitjor enemic s'estrena als clubs de lectura, i es comentarà el proper 18 de gener a la Biblioteca d'Amposta.
Tinc moltes ganes de conèixer de primera mà les sensacions que ha despertat la meva primera novel·la als lectors.