El nostre pitjor enemic al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova

Ja podeu escolar en aquest enllaç l'entrevista que Paco Sanahuja em va fer per al programa Cafè literaria, de Ràdio Móra la Nova, parlant d'El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).

El nostre pitjor enemic, fragment

"Gira el pany amb precaució, com si premés la mà de porcellana d’una nina antiga, d’aquelles que obren els ulls quan es mouen per simular que estan vives."

.

Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

El nostre pitjor enemic, recomanat de tardor

La web Surtdecasa recomana les millors novetats ebrenques de tardor, entre les quals es troba El nostre pitjor enemic.
Gràcies.

El nostre pitjor enemic, fragment

"al fons de la finestra, es distingeix la ratlla de l'horitzó. De petit, li feia respecte aquesta línia entre el cel i el mar. S’imaginava que més enllà tot eren monstres terribles o un buit on caure-hi fins l’infinit. Després ha comprovat que els monstres no respecten cap mena de frontera, que són companys de viatge a les ordres d’un tirà."

.

Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

El nostre pitjor enemic, fragment

"No pot dormir; de vegades tem que hagi oblidat els circuits que porten fins als somnis o, millor encara, al no-res. Tancar els ulls i fer veure que es deixa endur per la foscor ja no funciona. És una tàctica malmesa per l’excés d’ús; o potser les fades de la nit, que inventà de petit a la recerca de tendresa, tenen altres prioritats: no els ho retreu.

La calor de tants dies s’enganxa al cos, en forma de suor pastosa que rellisca amb dificultat. Cada hora que passa té el poder sobrenatural d’eixamplar-se al seu gust, com un estrany monstre que et devora sense pressa, i assaboreix amb llepolia cada mossegada. El tic-tac del rellotge es fa tan insuportable que el comandant s’aixeca per aturar-lo, per evitar que el torni boig un nou pas de la minutera."
.

Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

El nostre pitjor enemic, a Mont-roig

El passat 25 de novembre vaig presentar El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig. Totes les presentacions són especials; aquesta, per diversos motius. En primer lloc, tornava a la Biblioteca que inicià les sessions del seu Clubde Lectura amb El vertigen del trapezista, el març de 2009. En segon lloc, comptava amb un estimat presentador, gran músic, cantant i millor persona, com Jesús Fusté.

El meu cotxe va estar  a punt d’amargar-me el dia, perquè s’havia quedat sense bateria a primera hora del matí, i el dia era fred; fred no, gelat. Però la biblioteca ens va rebre amb olor de pintura, i el fred no passava de la porta. Jesús Fusté no és un presentador tradicional, ell només parla de les emocions que li desperta el llibre (per això el vaig escollir, entre altres coses), i encetem una mena de diàleg ple de complicitats entre els dos i, després, amb els assistents, amb qui, d’una manera o altra, ens uneixen algunes coses, records, sensacions.

Però l’acte també fou especial perquè representava una retrobava amb Judit Robert, bibliotecària i escriptora, amiga d’infantesa de Jesús al seu poble de Pradell de la Teixeta, i el sopar de tots tres després de l’acte, fou una barreja de tertúlia cultural i intercanvi de vivències, d’aquells que et regala la vida, que combaten el fred i et carreguen les bateries.

Un comentari sobre l’acte al blog de la Biblioteca.

Carme Meix parla d'El nostre pitjor enemic

L'escriptora gandesa Carme Meix parla d'El nostre pitjor enemic al seu facebbok.
Gràcies.

Sensacions amb El nostre pitjor enemic a L'Ametlla de Mar

Diumenge passat, al matí, es viuen moments de treva abans d’una setmana que ens auguren plujosa i de fred. Un vermut literari sembla a priori una fantàstica combinació, i la proposta que em va fer el poeta Joan Callau, en nom de l’Associació Calacultura, de presentar El nostre pitjor enemic en aquest format, era irresistible.

El dia, l’hora, la gent… tot és amable i acollidor, com una cala com cal. L’acte té lloc al Centre d'Interpretació de la Pesca, antiga Confraria de Pescadors, i de tant en tant, enmig d’un respectuós silenci, ens acompanya el suau passar d’una barca al fons.

Montse Cateura i Àngel Martí llegeixen dos fragments del llibre, on es descriu l’illa i el comandant, potser els dos personatges principals del llibre

Joan Callau em presenta, fa referència a Cornudella i al Montsant, que ha visitat fa poc, i a Tortosa, les meves dues pàtries petites, i resumeix la meva trajectòria literària i d’activista cultural. I jo intento explicar les idees o sentiments que he volgut transmetre amb el llibre, o que el llibre m’ha transmès a mi, la passió pels personatges anònims, independentment de la trama, simple esquelet amb la missió de mantenir dreta la novel·la.

Després hi ha una mica de debat sobre l’estat de la cultura, sobre la necessitat d’implicar-se, amb visions pessimistes, optimistes i realistes vàries (confesso que navego de l’una a l’altra, amb la mateixa placidesa que una barca dins del port).

I s’acaba amb el vermut que dóna nom a l’acte. Em pregunten què vull per a beure. Vermut, és clar.

M’agrada que una cala es digui Cala Cultura, perquè cal la cultura.

El nostre pitjor enemic, segons Francesc Valls-Calçada

Francesc Valls-Calçada, periodista i escriptor, comenta El nostre pitjor enemic  (Cossetània) al diari digital Segle 21.cat. El podeu llegir en aquest enllaç.
Gràcies!

El nostre pitjor enemic, a Mont-roig

El proper acte de promoció d'El nostre pitjor enemic serà un plaer més, una nova oportunitat de retrobar-me amb el cantant, músic i amic, Jesús Fusté, a qui he demanat que presentei el llibre a la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig.
Serà un acte emotiu i sincer, i tindrà lloc el 25 de novembre, a les 7 de la tarda.

Sensacions amb El nostre pitjor enemic, a Barcelona

Dimarts passat, 15 de novembre, viatge a Barcelona per presentar El nostre pitjor enemic a la casa del llibre del passeig de Gràcia. Al tren m’acompanya la lectura de Josep Pla, descripcions precises, riques, belles del paisatge i la gent. Podria haver agafat un tren que arribava mitja hora abans de l’acte, però no he volgut arriscar-me confiant en la puntualitat ferroviària, i també volia aprofitar per passejar-me per la capital i visitar alguna de les seves llibreries; aquesta visita és una mica frustrant, en comprovar que un llibre publicat al setembre, al novembre ha desaparegut del taulell de novetats. Per a agafar forces i dolçor, bereno un croissant de xocolate.

Entro a La casa del llibre força aviat. Asseguda a l’espai reservat a les presentacions, ja amb el llibre a les mans, m’espera una escriptora amiga, la gandesana Carme Meix. Ja és veterana en aquests afers, i s’ho mira amb la perspectiva i tranquil·litat dels anys; ella no para d’escriure, no podria, i acumula novel·les inèdits que tant de bo vegin la llum aviat. La presentació serà gairebé una trobada d’escriptors, perquè també vénen Rafel Cases (vell amic blocaire, i fidel seguidor), Pilar Romera, amb qui properament conversaré a Canal 21 Ebre per parlar del seu nou llibre, Emili Gil, de La Sénia i dels seus móns ocults, l’Agustí Clua i la seva dona, camarlenc que escriu relats breus que m’encisen. L’acte també serveix d’excusa per poder abraçar un jove, tot i que vell amic blocaire, Coro Xandri, que fa nous anys, a la tendra edat de dotze, ja tenia un blog, El semàfor, des d’on parlava d’esports i de llibres i donava premis i tot, algun dels quals vaig tenir l’honor de rebre. I també conec l’Elena Morató, filla del pintor MoratóAragonès, del qual fa poc s’ha inaugurat un espai permanent a Cornudella; em diu que té idees per dur a terme al poble.

I arriba Genís Sinca, amb el seu entusiasme i dinamisme habitual. La llibreria ens prepara dos tamborets, però ell de seguida s’aixeca, necessita moure’s, i prescindeix del micròfon per poder gesticular millor, per gaudir de llibertat per comunicar a la seva manera. No repetiré les seves paraules, em ruboritza una mica de tan bones. Ha gaudit de la lectura, i ha arribat al més profund del llibre, lloa el seu estil, em tracta de murri, recorda els meus nanocontes i troba la seva estructura arreu del text, llegeix alguna de les descripcions, i en tria alguna de les meves preferides, com la de la comandanta, per exemple, i subratlla una de les cites inicials, del nostre Artur Bladé i Desumvila, que tant admirem tots dos.

Surto feliç. Els dubtes,  incerteses, i fins i tot el dolor, que m’havia provocar l’escriptura de la  novel·la, ara es veuen compensats amb escreix pels comentaris dels diversos presentadors del llibre (Gustau Moreno, Sílvia Veà, Emigdi Subirats, Francesc Valls-Calçada i Genís Sinca, de moment).

Estic cansat, trepitjar i respirar la gran capital em fatiga: sóc encara un xiquet de poble, avesat a gaudir d’una ciutat més humana com Tortosa. RENFE em reserva, per a aquest últim trajecte del dia de més de dues hores, un tren de rodalies de seients durs i poc amables. Va gairebé buit; jo, pràcticament ple.

(Les fotos adjuntes són de Carme Meix, Emili Gil i de Coro Xandri)

El nostre pitjor enemic; jugar a Què llegeixes?

La web Què llegeixes? té aquests dies El nostre pitjor enemic a la seva capçalera, i ens proposa jugar amb el llibre.

I no ho fareu? Podeu guanyar un dels tres exempalrs que regala Cossetània Edicions.

A més, a la mateixa web, ja hi ha una crítica sobre el llibre que us convido a comentar.

El nostre pitjor enemic, a La petita llibreria

El blog La petita llibreria em regala un comentari sobre El nostre pitjor enemic.

Genís Sinca presenta El nostre pitjor enemic

Ja fa uns anys que conec a Genis Sinca. Arran de la publicació d'Una família exemplar, vaig entrevistar-lo a Canal 21. De seguida vam tenir feeling mutu. M'agrada la seva forma de comunicar. sempre amena, sempre amb optimisme i energia, divertida. Ens uneix la passió per Artur Bladé i Desumvila. Avui tindré el goig d'escoltar-lo a La casa del llibre, del passeig de Gràcia de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda, durant la presentació d'El nostre pitjor enemic. Faré de privilegiat espectador de les seves paraules, que ja agraeixo per endavant, com vaig agrair que dediqués un moment per llegir a Youtube un fragment de Postres de músic.

Als Vermuts Calacultura

El proper diumenge, 20 de novembre, a partir de les 11 hores, presentarem El nostre pitjor enemic a L'Ametlla de Mar, dins del cicle Vermuts Cala Cultura.
Serà tot un plaer compartir tertúlia sobre el llibre en el marc distès i agradable d'un vermut.

El nostre pitjor enemic, a Barcelona

Demà dia 15, a Barcelona amb El nostre pitjor enemic.
L'acte serà a La casa del llibre del Passeig de Gràcia, a les 19.00 hores, i m'acompanyarà Genís Sinca.

Us hi espero

El nostre pitjor enemic, a Cornudella de Montsant

Dissabte passat, 5 de novembre, vaig presentar El nostre pitjor enemica la Biblioteca de Cornudella de Montsant. És la presentació més difícil, precisament per jugar a casa, amb la família i amics entre els assistents, davant gent que em coneix de tota la vida, que en mirar-me encara veuen el xiquet tímid que jugava al carrer, o que anava a comprar a les botigues del barri, el fill de, el germà de.

El bagatge de presentacions i actes que porto al darrere és un bona bona cuirassa contra l’excés d’emoció, i aprens a controlar-la (no sempre, mai del tot), i et permets gaudir més del moment. Per això, mitjor hora abans de començar l’acte pujo carrer Sant Isidre amunt i arribo al Casal Jaume I sense recança. La porta de ferro està entreoberta. Dins és fosc, però en entrar es detecta la meva presència i s’encén la llum de les escales: pujo. Dalt ja m’esperen l’alcalde, Salvador Salvadó que, sempre molt amable i agraït amb la meva persona, donarà inici a l’acte, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé, i la Pili, la bibliotecària i amiga, sempre atenta i preocupada per tots els detalls, i el Joan Carles Jansà, amant de les lletres i col·laborador de la Jornada Literària (tots dos llegiran, per sorpresa meva i com a regal, un fragment del llibre). Pocs minuts més tard arriba el Francesc Valls Calçada, a qui vaig encarregar la presentació, escriptor i amics de lletres, un membre més d’aquesta família literària i d’emocions que vaig col·leccionant amb els anys, i que és un dels grans tresors que m’ha donat el fet d’escriure. L'aire és distès, i fem bromes que es queden en el camp de la intimitat.

Família, amics i coneguts van ocupant les cadires; només els més agosarats, la primera fila, com és habitual.

I escolto molt atent les paraules del Francesc, i comprovo que moltes coincideixen amb anteriors presentacions de la Sílvia Veà o de l’EmigdiSubirats, i em fa feliç comprovar les reaccions que ha despertat el llibre, i a poc a poc perdo els dubtes i incerteses que em provocava aquest artefacte anomenat “la meva primera novel·la”. Parlen de maduresa, de l’estil, de les emocions, de poesia, i donen pistes sobre qui pot ser el nostre pijor enemic.

Jo parlo de la batalla mantinguda amb el llibre, cos a cos, de la lluita amb les inèrcies del contista que tinc dins, de reflexions que he volgut transmetre amb el llibre, o que el llibre m’ha transmès a mi, sobre qui comanda la nostra vida, si el destí o l’atzar, sobre la dosi d’amor que tots necessitem, febles i forts. I procuro no parlar més del compte, perquè li havia assegurat a mon fill que l’acte no seria gaire llarg. Tot i haver escrit dos novel·les, encara són amant de la brevetat, o esclau.

El nostre pitjor enemic, properes presentacions: Cornudella, Barcelona, La Cala, Mont-roig

Properes presentacions d'El nostre pitjor enemic:
.
-Cornudella de Montsant. 5 de novembre, 8 del vespre, amb Francesc Valls Calçada
-Barcelona. La Casa del LLibre del passeig de Gràcia. 15 de novembre, 7 de la tarda, amb Genís Sinca.
-L'Ametlla de Mar. Vermuts literaris. 20de novembre. 12 del matí.

-Mont-roig del Camp. Biblioteca. 25 de novembre, 7 de la tarda, amb Jesús Fusté Benaiges

El nostre pitjor enemic, a La Cala RTV

El passat dilluns em van entrevista al programa L'Absenta de La Cala RTV, amb Àngen Martí i Ramon Ganzánez. En un to divertit i amè vam parlar, entre altres coses, del meu llibre El nostre pitjor enemic.
El podeu escoltar enaquest enllaç.

El nostre pitjor enemic, a Cornudella

El proper 5 de novembre serà un dia important; la presentació d'El nostre pitjor enemic, a Cornudella de Montsant, el meu poble.
L'acte tindrà lloc a la Biblioteca del Casal Jaume I, al carrer Sant Isidre on vaig viure de petit.
Comptaré amb un bon amic escriptor al costat, Francesc Valls-Calçada.

El nostre pitjor enemic, a Ràdio Tortosa

Torno a Ràdio Tortosa, al programa Bibliones que presenta Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, del 20/10/16, per parlar del meu nou llibre, la novel·la El nostre pitjor enemic, de Cossetània Edicions.
Podeu escoltar l'entrevista a partir del minut 6.47.

Relats i guitarra a Vinebre

En poc més d’un any, tercer cop que vaig a Vinebre. Primer, l’agost de 2015, a recollir el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, después, a presentar la novel·la guanyadora, El nostre pitjor enemic, i aquest dissabte, per fer un recital de relats acompanyat de la guitarra d’Albino Tena.

Dissabte a la tarda quedem a casa seva. Carrega al maleter del meu cotxe la seva guitarra, altaveus, micròfons cablejat… i va afegint coses, tot per si de cas; és un professional molt meticulós que estima la feina ben feta. Jaqueta fina o gruixuda? Les dues, per si de cas. Jo porto impresos els textos escollits, uns pocs llibres, i un bolígraf que després em deixaré.

Durant el trajecte, riu amunt, aire condicionat molt suau i amena conversa sobre les nostres coses.

I arribem a casa Don Joan, un edifici renaixentista recuperat fa poc, que vaig descobrir la meva darrera visita a Vinebre, i on havia de llegir els meus contes, sí o sí.

Ja ens esperen, l’alcaldessa, la regidora de Cultura, i personal de l’Ajuntament. Tot està a punt, el tracte és dolç, amable, agraït, i el pati està pintat de colors càlids, t’abraça.

Fem proves de so fins que a l’Albino li sembla perfecte; vol que el públic ho escolti bé, vol xalar.

I comencem el recital, contes amb Cornudella i el Montsant de rerefons, inspirats en els meus passejos per Tortosa, relats amb tendresa i humor, nanocontes, fragments de vida. Llegeixo en braços de la guitarra, al ritme de les notes, esperant de vegades que Albino acabi un acord; és com una dansa.

Després, ens regalen felicitacions i agraïments, confessen alguna llàgrima que ha estat a punt de vessar. I vi del poble, dolç, és clar, i coc amb xocolate al mig.

Em demanen que signi exemplars dels meus llibres, i no trobo el bolígraf que havia portat. Albino, eficient, em deixa el seu, i a l’hora de marxar vol que me’l quedi, de record.

Una dona em diu que quan et quedes vídua, al poble d’adopten. Sí, Vinebre es veu un poble acollidor que diu Vine. Però nosaltres ara marxem, no del tot.

Molt sovint, quan faig presentacions dels llibres, em pregunten si jo trio la portada. Normalment, no. Per defecte, donfio en la professionalitat i el criteri de les editorials, i que cadascú ha de fer la seva feina.

En el cas dels llibres publicats per Cossetània, totes les portades han estat escollides per ells, i la veritat és que n'estic altament satisfet. Però en el cas d'El nostre pitjor enemic, em feia il·lusió una imatge concreta.

Fa temps que segueixo i admiro l'obra del company Adolfo Comes, i'he parlat al blog repetides vegades de la seva energia. Un dels seus quadres em seduïa especialment, es desperta moltes sensacions, m'amara de tendresa. Se'm va ocórrer la idea d'escriure un recull de contes amb personatges inspirats en el quadre, per tal de fer-lio servir de portada, fins que em vaig adonar que ja tenia escrit el llibre: El nostre pitjor enemic.

El vaig proposar a Cossetània com a portada, tot i saber que no s'ajusta a la línia que segueixen a la col·lecció, tot i ser conscient que la imatge pot impactar en excés i no resultar comercial. Finalment, l'editorial va triar una altra imatge, que s'adiu perfectament al contingut del llibre, i jo confio plenament en el seu criteri, sense cap problema, però volia deixar constància d'aquest rostre que, ben bé, podria ser el nostre pitjor enemic.

Al Diario de Teruel

Al Diario de Teruel es fan ressò de la meva primera novel"la, El nostre pitjor enemic, i de la signatura de llibre a la llibreria Serret de Vall-de-roures.

El nostre pitjor enemic, a Vall-de-roures

Ahir dissabte al matí, un cop més, enfilo la carretera camí de Vall-de-roures, amb un objectiu ben definit: el tamboret de la llibreria Serret on s'asseuen tots els autors i autores per a signar llibres.

Aquest cop amb la novetat de la primera novel·la sota el braç, El nostre pitjor enemic. Ens fa goig aquesta trobada de primers d'octubre, per a recordar aquell octubre de 2009, que hi vaig acudir directament des de Vic, on recollia el Premi Blocs Catalunya, i quan l'Octavi estava a punt de rebre, aquell atarda, el Premi Nacional de Cultura.

Com sempre, sessió de fotos amb cadascun dels clients, molts i moltes de les quals es deixen seduir per l'encant del llibreter, sens eoposar gaire resistència.

Aprofito un moment de descans, per a improvisar la lectura d'un fragment del dietari Molles per no perdre'm, on precisament explico una visita a la llibreria.

A Amposta, doble presentació de llibres

Ahir, presentació a la Biblioteca d'Amposta dels dos llibre que he publicat enguany: No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), i EL nostre pitjor enemic (Cossetània).

M'acompanyafa una de les persones que coneix millor la meva obra, i que s'ha llegit tots els meus llibres, Emigdi Subirats. També me'ls ha presentat quasi tots, en algun lloc o un altre, però en aquesta ocasió era una mica diferent. Els meus reculls de contes sé quin efecte causen, l'Emigdi n'ha parlat mols cops, i m'intrigava escoltar què li havia semblat la novel·la. Tot just abans de començar m'avança que em sorprendrà el que dirà.

Però abans, explica el joc i el fil conductor que guien No és la derrota, sinó el vent, la seva voluntat de veure els objectes, les situacions, la vida, des de diversos punts de vista.

I quan parla de la novel·la, cita expresions com "sorpresa", "el plaer de llegir", o "la capacitat descriptiva".

Dos llibres, dos gèneres, dos estils?

No ho sé, el recull de contes, adreçat a un públic de 12-14 anys (i a tothom en general), intenta ser més planer, amb més humor i enginy; la novel·la és més elaborada, amarada d'un to de tristesa, de poesia.

Però en el fons parlen del mateix tipus de personatges, bé sigui un mitjó tirat al carrer o d'un comandant no-ningú, de gent caiguda, desorientada... però mai, mai, derrotada, sin o volen.

El nostre pitjor enemic, a Cadena Ser Móra d'Ebre

Ja podeu escoltar l'entrevista que em van fer a cadena Ser Móra d'Ebre, aprofitant la presentació d'El nostre pitjor enemic a la llibreria Bassa.

Les dones que fan espelmes

A la foto, les gemanes Pallarès d'Arnes, Tere i Neus, Neus i Tere, a la llibreria Serret de Vall-de-roures. 

Porten un objecte a les mans on hi diu: Jesús M. Tibau El nostre pitjor enemic. Però no és veritat, no sóc el seu pitjor enemic, i elles són unes lectores i amigues ben dolces, les meves estimades dones que fan espelmes.

Dissabte vinent aniré a la llibreria Serret i els dedicaré l'exemplar.

Sensacions d'El nostre pitjor enemic, a Móra d'Ebre

30 de setembre, presentació d’El nostre pitjor enemic a la llibreria Bassa de Móra d’Ebre. Entre els assistents, molta gent de Vinebre, alcaldessa inclosa, poble petit però intrèpit, la vila que m’atorgà el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, i que ja situo al meu mapa emocional. S’agraeix la solidària presència de companys de lletres com Pere Audí, tortosí que ara ens parla d’Històries del Priorat, o Albert Pujol de la Fira del llibre ebrenc, o Núria Grau de Cossetània, o amics bibliotecaris com Paco Sanahuja. Entrevista per a la Cadena Ser de Móra d’Ebre, distesa; ja en portem unes quantes, i que podeu escoltar en aquest enllaç.

Inicia l’acte Sergi Bassa, llibreter, amb totes les lletres. Abans de parlar del llibre, una breu i amena explicació de la Pocavergonya, un vi elaborat a Vinebre, amb sarments plantats directament a la terra fèrtil i sedimentària, regal del riu. D’on ve el nom? El vi de la Ribera d’Ebre ha de conviure al costat de dos comarques amb gran potència vinícola, la Terra Alta i el Priorat. És poc conegut, té baixa autoestima, i potser ha arribat el moment de cridar “estic aquí!”, de perdre la vergonya, d’ocupar el seu lloc al món. Aquesta és l’actitud idònia per a lluitar contra el nostre pitjor enemic.

I ens posem a parlar ja del llibre. Bé, en parla la Sílvia Veà, professora de la URV i membre del jurat que m’atorgà el premi. No sé quantes presentacions s’hauran fet del meus llibres, en tot cas, desenes, però la que m’ha regalat la Sílvia ha estat de les millors. Es nota que se l’ha llegit amb bons ulls, acuradament, atenta als petits detalls, i a les idees de fons, que ha conviscut amb els personatges, que, en certa manera, ha trepitjat l’illa, escenari de gran part de l’acció, o de la inacció. Fins i tot s’ha entretingut a mirar cada racó de la portada, per a extreure’n sensacions. Lectores així compensen dos anys d’escriptura i reeescriptura, i fan, fins i tot, que em miri la novel·la amb uns altres ulls. El regal d’escriure, el regal de llegir i de ser llegit.

Amb ganes de tornar a la Ribera d’Enre, a Vinebre concretament, de nou. El 15 d’octubre, acompanyat emocionalment de la guitarra d’Albino Tena, per llegir alguns dels meus relats a la casa renaixentista de Don Joan.

De passeig amb els meus llibres

Aquesta setmana faré dues activitats amb els meus dos últims llibres:

-

Divendres 7 d'octubre, a les 19.00 h., a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, presentaré No és la derrota, sinó el vent, i El nostre pitjor enemic, amb la col·laboració de l'amic i escriptor Emigdi Subirats. Contes i novel·la, una bona excusa per debatre les diferències entre aquests dos gèneres, tant a l'hora d'escriure com de llegir.

-

Dissabte, 8 d'octubre, matí, a partir de les 11.00, a la llibreria Serret de Vall-de-roures, signatura d'exemplars. Una nova visita a l'inesgotable Octavi Serret per a carregar les bateries d'energia.

El nostre pitjor enemic, a la COPE

Aquest matí, al programa El matí Tarragona de la COPE, entrevista sobre El nostre pitjor enemic, de Cossetània Edicions.
M'agrada la tria del fragment escollit per la presentadora per a llegir a l'inici.
La podeu escoltar en aquest enllaç.

El nostre pitjor enemic, sobre la presentació a Tortosa

Dimecres passat poc abans de les 19.30 hores, tot just quan entrava al carrer de la Rosa, em crida el periodista Gustau Moreno. Fa anys que ens coneixem, i caminem junts, i amb la tranquil·litat que ens caracteritza, camí de la Biblioteca. Tortosa és una ciutat petita, o mitjana, si volem ser generosos, i és fàcil trobar-te amb gent. Amb el Gustau coincidim sovint, de vegades acompanyats de la família, i ens aturem sempre a intercanviar paraules. Avui, però, no es tracta de cap coincidència, tenim un objectiu comú: la presentació del meu llibre El nostre pitjor enemic. 

La Biblioteca Marcel·lí Domingo forma part del meu hàbitat natural, són moltes les activitats que hi he realitzat, i tinc l'hornor de ser-ne l'escriptor de capçalera. Quan hi entrem, ens rep a laplanta baixa el brogit d'una munió de xiquets i xiquets, amb els seus respectius pares, mares, ties, iaies, etc. No, no vénen a la presentació, bromegem; és una més de la gran quantitat d'actes que s'organitzen a la Biblioteca, oasi se sacseig cultural.

Pugem a dalt, a la sala d'actes, i ja començo a embriagar-me a i a no poder donar a l'abast de poder parlar amb tothom. Durant tots aquests anys de tossuda lluita cultural a la ciutat he atresorat una bona colla d'amics i amigues de lletres que em fan sentir com a casa, i sense voler personalitzar, perqupe em deixaria gent, vull destacar el col·lectiu ja veterà del Club de Lectura de Tortosa, i el més nou dels diLLUMS d'Arts al forn, que ajuden a estendre complicitats.

La directora i amiga, Irene Prades, com sempre, dóna inici a l'acte, i a la taula ens acompanya Pep Olivé, de Cossetània Edicions. M'agrada remarcar el paper determinant que ha jugat aquesta editorial a la meva carrera, apostant sempre, a cegues, per la publicació dels meus contes breus. Per això, també ens acompanyen a la taula els meus reculls publicats per Cossetània, com a homenatge.

Davant nostre tenim força gent, i no sé si el fet que el llibre es tracti d'una novel·la ha generat més interès. 

Gustau Moreno juga el seu periodístic paper i, enlloc d'una típica presentació, em fa preguntes on demostra el seu gust per la lectura. Mentre dialoguem, recordo el feixuc part del llibre, els dubtes, indecisions, plantejaments, replantejaments, lectures, relectures, contralectures, els passejos vora el riu acompanyat pels personatges.

I ara el llibre ja corre sol, els personatges respiren en boca d'altres ulls. Confesso que és un dels llibres que més ganes tinc d'escoltar la vostra opinió, saber quina mena d'emocions us arriben.
Podeu veure la notícia a Canal 21.

La propera presentació, el 30 de setembre, a la llibreria La Bassa de Móra d'Ebre

El nostre pitjor enemic, a la revista digital Lo Cantich

El nostre pitjor enemic, a la revista digital Lo Cantich.
Gràcies!

El nostre pitjor enemic, presentació a Móra d'Ebre

El 30 de setembre, a les 19.30, gaudiré de nou parlant d'El nostre pitjor enemic, aquest cop a la llibreria la Bassa, de Móra d'Ebre, acompanyant de Sílvia Veà, professora d ela URV i membre del hurat qu eem va concedir el premi. Tinc moltes ganes d'escoltar què opina del llibre.
L'acte estarà amenitzat per una Pocavergonya (no em pregunteu de què es tracta, és una sorpresa també per a mi).

El nostre pitjor enemic, a la Cadena Ser Ebre

Ja podeu escoltar en aquest enllaç l'entrevista que em va fer Sílvia Tejedor a Cadena Ser Ebre, per comentar la meva novel·la El nostre pitjor enemic.