A la Fira del llibre ebrenc

27 de maig de 2017. 10a edició de Litterarum i 14a Fira del llibre ebrenc, de Móra d’Ebre, i avui participaré i viuré ambdues.

El dia comença fresc i entelat, i de bon matí em trobo amb Albino Tena a la vora de l’Ebre. Pugem junts riu amunt, carregats d’energia i il·lusió. Estàvem convocats a les 10 a la Sala Democràcia per preparar la nostra participació en una nova iniciativa, el Tast-vinent, propostes d’espectacles amb la literatur ai el vi com a fils conductors. Nosaltres presentem Amb gust de terra, un espectace senzill i emotiu, amb lectura de textos meus i d’altres escriptors, com ara Artur Bladé, acompanyat per la guitarra d’Albino Tena, que també interpretarà temes seus. El tast només ha de durar un quart d’hora. Ho tenim ben preparat per a cenyir-nos al temps; som creatius, emocionals… però també disciplinats i professionals. I hem fet bé, perquè quan apaguen els llums, i ens quedem aparentment sols dalt de l’escenari, jo amb la seva música, ell amb la meva veu, perdem la noció del temps i s’obre un parèntesi de màgia. Hem estat els primers, i podem gaudir de la resta de propostes.

Després d’un dinar/tertúlia a peu dret, i d’un tallat amb gel al Cafè Noisette, on s’exposen els diversos espectacles programats durant el dia per part dels artistes participants, vaig a la Biblioteca on gaudeixo del recital Canten Marta Pessarrodona, de QuiEts i Miss Plumtree: una delícia que em sedueix, per la veu, per la música, per les paraules.

Després em dirigeixo a la carpa, prop dels llibres, on les microtertúlies amb periodistes, programadors, escriptors, lectors, etc, s’intercalen en una dansa improvisada que enforteix aquesta família que s’anomena literatura ebrenca.

I em toca el torn de presentar el llibre (com els 13 anys anteriors), mitjançant una breu entrevista a través de Ràdio Móra d’Ebre, que podeu escoltar en aquest enllaç a partir del minut 16.20. Enguany toca El nostre pitjor enemic, que torna a la comarca després de guanyar el premi Ribera d’Ebre.

Asseguts a les cadires, tafanejant per la carpa, molt de públic.

Quan després de tot el dia decideixo marxar, m’adono que he signat exemplars de sis llibres diferents (contes, novel·la, dietari), i em sento bé, i amb ganes d’escriure.

A hores d’ara encara és una incògnita amb quin llibre vindré l’any vinent, però no m’ho penso perdre.