Aquest matí, al programa El matí Tarragona de la COPE, entrevista sobre El nostre pitjor enemic, de Cossetània Edicions.
M'agrada la tria del fragment escollit per la presentadora per a llegir a l'inici.
La podeu escoltar en aquest enllaç.
divendres, 23 de setembre de 2016
El nostre pitjor enemic, a la COPE
Aquest matí, al programa El matí Tarragona de la COPE, entrevista sobre El nostre pitjor enemic, de Cossetània Edicions.
M'agrada la tria del fragment escollit per la presentadora per a llegir a l'inici.
La podeu escoltar en aquest enllaç.
El nostre pitjor enemic, sobre la presentació a Tortosa
Dimecres passat poc abans de les 19.30 hores, tot just quan entrava al carrer de la Rosa, em crida el periodista Gustau Moreno. Fa anys que ens coneixem, i caminem junts, i amb la tranquil·litat que ens caracteritza, camí de la Biblioteca. Tortosa és una ciutat petita, o mitjana, si volem ser generosos, i és fàcil trobar-te amb gent. Amb el Gustau coincidim sovint, de vegades acompanyats de la família, i ens aturem sempre a intercanviar paraules. Avui, però, no es tracta de cap coincidència, tenim un objectiu comú: la presentació del meu llibre El nostre pitjor enemic.
La Biblioteca Marcel·lí Domingo forma part del meu hàbitat natural, són moltes les activitats que hi he realitzat, i tinc l'hornor de ser-ne l'escriptor de capçalera. Quan hi entrem, ens rep a laplanta baixa el brogit d'una munió de xiquets i xiquets, amb els seus respectius pares, mares, ties, iaies, etc. No, no vénen a la presentació, bromegem; és una més de la gran quantitat d'actes que s'organitzen a la Biblioteca, oasi se sacseig cultural.
Pugem a dalt, a la sala d'actes, i ja començo a embriagar-me a i a no poder donar a l'abast de poder parlar amb tothom. Durant tots aquests anys de tossuda lluita cultural a la ciutat he atresorat una bona colla d'amics i amigues de lletres que em fan sentir com a casa, i sense voler personalitzar, perqupe em deixaria gent, vull destacar el col·lectiu ja veterà del Club de Lectura de Tortosa, i el més nou dels diLLUMS d'Arts al forn, que ajuden a estendre complicitats.
La directora i amiga, Irene Prades, com sempre, dóna inici a l'acte, i a la taula ens acompanya Pep Olivé, de Cossetània Edicions. M'agrada remarcar el paper determinant que ha jugat aquesta editorial a la meva carrera, apostant sempre, a cegues, per la publicació dels meus contes breus. Per això, també ens acompanyen a la taula els meus reculls publicats per Cossetània, com a homenatge.
Davant nostre tenim força gent, i no sé si el fet que el llibre es tracti d'una novel·la ha generat més interès.
Gustau Moreno juga el seu periodístic paper i, enlloc d'una típica presentació, em fa preguntes on demostra el seu gust per la lectura. Mentre dialoguem, recordo el feixuc part del llibre, els dubtes, indecisions, plantejaments, replantejaments, lectures, relectures, contralectures, els passejos vora el riu acompanyat pels personatges.
I ara el llibre ja corre sol, els personatges respiren en boca d'altres ulls. Confesso que és un dels llibres que més ganes tinc d'escoltar la vostra opinió, saber quina mena d'emocions us arriben.
Podeu veure la notícia a Canal 21.
La propera presentació, el 30 de setembre, a la llibreria La Bassa de Móra d'Ebre
Podeu veure la notícia a Canal 21.
La propera presentació, el 30 de setembre, a la llibreria La Bassa de Móra d'Ebre
dijous, 22 de setembre de 2016
El nostre pitjor enemic, a la revista digital Lo Cantich
El nostre pitjor enemic, a la revista digital Lo Cantich.
Gràcies!
Gràcies!
El nostre pitjor enemic, presentació a Móra d'Ebre
El 30 de setembre, a les 19.30, gaudiré de nou parlant d'El nostre pitjor enemic, aquest cop a la llibreria la Bassa, de Móra d'Ebre, acompanyant de Sílvia Veà, professora d ela URV i membre del hurat qu eem va concedir el premi. Tinc moltes ganes d'escoltar què opina del llibre.
L'acte estarà amenitzat per una Pocavergonya (no em pregunteu de què es tracta, és una sorpresa també per a mi).
dimecres, 21 de setembre de 2016
El nostre pitjor enemic, a la Cadena Ser Ebre
Ja podeu escoltar en aquest enllaç l'entrevista que em va fer Sílvia Tejedor a Cadena Ser Ebre, per comentar la meva novel·la El nostre pitjor enemic.
dimecres, 14 de setembre de 2016
El nostre pitjor enemic, presentacions
El proper 21 de setembre, a les 19.30 hores, presentarem El nostre pitjor enemic a la Biblioteca de Tortosa. M'acompanyarà Gustau Moreno, periodista i bon lector.
Us convido a participar en aquest acte, on compartiré els plaers que he gaudit escrivint-lo, les dificultats, els reptes, les diferències i semblances amb els meus relats breus, la trama que serveix d'esquelet a la novel·la, les emocions que li donen significat.
Us avanço les properes presentacions:
30 de novembre, 19.30 h.Móra d'Ebre, llibreria La Bassa, a càrrec de Sílvia Veà, professora de la URV i membre del jurat del premi
7 d'octubre, 19.00 h. Amposta, Biblioteca Sebastià Juan Arbó, a càrrec de l'escriptor i sacsejador cultural Emigdi Subirats
8 d'octubre, al matí, a partir de les 11.00, signatura d'exemplars a la llibreria Serret de Vall-de-roures
5 de novembre, 20.00 h. Cornudella de MOntsant, Casal Jaume I, a càrrec de l'escriptor Francesc Valls Calçada.
dissabte, 10 de setembre de 2016
Al Diari de Tarragona
Avui, entrevista de Marina Pallàs a la contraportada del Diari de Tarragona, parlant d'El nostre pitjor enemic.
Joan Revillas, que
sempre em fa les fotos per a aquest diari, em va fer seure al tera del pont
Roig. "Em trec les ulleres?", li vaig preguntar, perquè es fan
fosques amb el sol. "No, tu ets una persona d'ulleres!", va respondre.
dijous, 8 de setembre de 2016
COMPLETEU LA FRASE
Us proposo que a) endevineu com acaba la frase i/o b) poseu la que vulgueu:
.
Una
espelma no fa prou llum al despatx, i balla amb espasmes de bruixa, i les
ombres es persegueixen al sostre mentre esquiven _____________.
.dimecres, 7 de setembre de 2016
COMPLETEU LA FRASE
Us proposo que a) endevineu quina paraula falta i/o b) poseu la que vulgueu:
.
El
fons del mar és capaç d’engolir tots els _________.
dimarts, 6 de setembre de 2016
el nostre pitjor enemic, fragment
Un fragment de la meva novel·la El nostre pitjor enemic, de Cossetània Edicions:
.
El comandant n’ha gaudit poques,
d’autèntiques primaveres. Enyora aquell abril, les gotes de pluja que somreien
agafades a les flors més senzilles del bosc, que el caporal li ensenyà a
identificar amb un nom i una emoció. Els insectes dibuixaven vols que seguien
amb el dit, i n’imitaven el brunzit entre rialles. Els colors despertaven,
enganxats als pantalons quan s’aturaven per seure i repassar les lliçons de la
vida. Agafar-se tan fort a aquell record, preme’l entre els braços sense deixar
que circuli la sang, és una tàctica errònia. S’instal·la a l’excusa que el món
no li ha donat alternatives, no li ha ofert la mà amiga que necessita per
deixar-se anar.
dilluns, 5 de setembre de 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)