El 12è llibre, la 1a novel·la de Jesús M. Tibau, XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
dijous, 22 de desembre del 2016
El nostre pitjor enemic al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova
Ja podeu escolar en aquest enllaç l'entrevista que Paco Sanahuja em va fer per al programa Cafè literaria, de Ràdio Móra la Nova, parlant d'El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).
dilluns, 12 de desembre del 2016
El nostre pitjor enemic, fragment
"Gira el
pany amb precaució, com si premés la mà de porcellana d’una nina antiga,
d’aquelles que obren els ulls quan es mouen per simular que estan vives."
.diumenge, 11 de desembre del 2016
El nostre pitjor enemic, recomanat de tardor
La web Surtdecasa recomana les millors novetats ebrenques de tardor, entre les quals es troba El nostre pitjor enemic.
Gràcies.
divendres, 9 de desembre del 2016
El nostre pitjor enemic, fragment
"al fons
de la finestra, es distingeix la ratlla de l'horitzó. De petit, li feia
respecte aquesta línia entre el cel i el mar. S’imaginava que més enllà tot
eren monstres terribles o un buit on caure-hi fins l’infinit. Després ha
comprovat que els monstres no respecten cap mena de frontera, que són companys
de viatge a les ordres d’un tirà."
.dimarts, 6 de desembre del 2016
El nostre pitjor enemic, fragment
"No pot
dormir; de vegades tem que hagi oblidat els circuits que porten fins als somnis
o, millor encara, al no-res. Tancar els ulls i fer veure que es deixa endur per
la foscor ja no funciona. És una tàctica malmesa per l’excés d’ús; o potser les
fades de la nit, que inventà de petit a la recerca de tendresa, tenen altres
prioritats: no els ho retreu.
La calor
de tants dies s’enganxa al cos, en forma de suor pastosa que rellisca amb dificultat.
Cada hora que passa té el poder sobrenatural d’eixamplar-se al seu gust, com un
estrany monstre que et devora sense pressa, i assaboreix amb llepolia cada
mossegada. El tic-tac del rellotge es fa tan insuportable que el comandant
s’aixeca per aturar-lo, per evitar que el torni boig un nou pas de la minutera.".
diumenge, 4 de desembre del 2016
El nostre pitjor enemic, a Mont-roig
El passat 25 de
novembre vaig presentar El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Joan
Miró de Mont-roig. Totes les presentacions són especials; aquesta, per diversos
motius. En primer lloc, tornava a la Biblioteca que inicià les sessions del seu Clubde Lectura amb El vertigen del trapezista, el març de 2009. En segon lloc,
comptava amb un estimat presentador, gran músic, cantant i millor persona, com
Jesús Fusté.
El meu cotxe va
estar a punt d’amargar-me el dia, perquè
s’havia quedat sense bateria a primera hora del matí, i el dia era fred; fred
no, gelat. Però la biblioteca ens va rebre amb olor de pintura, i el fred no
passava de la porta. Jesús Fusté no és un presentador tradicional, ell només
parla de les emocions que li desperta el llibre (per això el vaig escollir,
entre altres coses), i encetem una mena de diàleg ple de complicitats entre els
dos i, després, amb els assistents, amb qui, d’una manera o altra, ens uneixen
algunes coses, records, sensacions.
Però l’acte també
fou especial perquè representava una retrobava amb Judit Robert, bibliotecària
i escriptora, amiga d’infantesa de Jesús al seu poble de Pradell de la Teixeta , i el sopar de
tots tres després de l’acte, fou una barreja de tertúlia cultural i intercanvi
de vivències, d’aquells que et regala la vida, que combaten el fred i et
carreguen les bateries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)