Durant la passada Fira Literària de Jesús,
entre altres, coincideixo amb l’escriptor i amic Baltasar Casanova, i em fa una
curiosa observació o sensació sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Em diu
que el llibre està fet a base de nanocontes. S’explica: sovint trobava frases
acuradament escrites, que contenien molta informació, i que l’incitaven a
aturar-se per a rellegir-les detingudament, fins que decidí empendre una nova tàctica:
llegir la novel·la sense aturar-se, i després rellegir-se-la per a assaborir
millor cada frase.
M’ho prenc com un elogi, i deu tindre raó,
perquè no és la primera persona que m’ho diu: Genís Sinca, durant la presentació
del llibre a Barcelona, també va parlar de la presència de l’esperit del
nanoconte a la novel·la.
A veure si després de tants anys demanant
tothom “la novel·la”, ara que crec que ja està publicada resulta que ñes un
recull de nanocontes J
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada