dimecres, 22 de març de 2017

EL nostre pitjor enemic a LANOVA Ràdio


Ja podeu escoltar l'entrevista que Carme Andrade em va fer a LANOVA ràdio, a partir del minut 12.45, sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic.

diumenge, 5 de març de 2017

A Reus amb El nostre pitjor enemic



Dijous passat, 2 de març, em van convidar a Òmnium Cultural Baix Camp per presentar la meva novel·la El noste pitjor enemic.
L'escriptora Carme Andrade va introduir el llibre i en va destacar diversos aspectes que li havien cridat l'atenció. Per exemple, que els protagonistes siguin militars. Això no tan sols la sorprèn a ella, sinó també a mi, però que siguin militars no té gaire importància, perquè sobretot, els personatges són persones, amb tota la seva càrrega de pors, indecisions, incerteses i falses certeses. Com altres persones que m'han presentat el llibre, en destaca el to poètic i que sigui una novel·la poc convencional.
Reusdigital.cat es fa ressò de la notícia i de la llibreria Gaudí, em fan un breu vídeo promocional.

dimarts, 7 de febrer de 2017

COMPLETEU LA FRASE. 
 En aquest cas es tracta d'una frase inclosa al meu llibre El nostre pitjor enemic. Us proposo que a) endevineu quina paraula falta i/o b) poseu la que vulgueu:
.

Enyora aquell abril, les gotes de pluja que somreien agafades a les flors més senzilles del bosc, que el caporal li ensenyà a identificar amb un nom i una _________.

divendres, 20 de gener de 2017

El nostre pitjor enemic al Club de lectura d'Amposta



18/01/17
Un percentatge molt alt de vegades (majoria absoluta confortable, en tot cas), quan vaig a Amposta és per visitar la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, i avui no és una excepció. El motiu; comentarem El nostre pitjor enemic al Club de Lectura; el primer que es dedica a aquest llibre.
Ja he visitat molts clubs de lectura per comentar diversos dels meus reculls de contes i, tot i que sempre hi ha sorpreses, quasi puc endevenir quines coses em comentaran, quins sentiments desperten aquests emotius engranatges que són els microcontes. Però ara, amb la meva primera novel·la, em sento àvid d’escoltar les impressions que ha causat.
Com sempre, arribo a la ciutat per la carretera de la Carrova, torço a l’esquerra i enfilo el carrer que em porta a l’emblemàtic edifici de la Biblioteca. Aparco sempre al mateix lloc, deus metres amunt, deu metres avall; és agradable arribar a ciutats i persones on pots fer el de sempre.
Travesso un pont de fusta que salva el fossat d’un antic castell. Uns xiquets juguen a la porta, aliens a l’onada de fred que banya totes les converses d’aquests dies. I entro a l’antic molí reconvertit en biblioteca, a moldre paraules, a veure què en surt.
Al rebedor del primer pis encara hem reben les fotos d’escriptors i escriptores, molts amics i amigues, que vam participar a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques. I al segon pis, dos petons a la vitalitat incombustible de la Joana Serret, la directora.
A poc a poc van arribant els membres del club, força aviat, perquè deu minuts abans  de l’hora d’inici ja estem asseguts amb ganes de començar, i ens fem passar la fam amb un berenar dolç. Algun rostre familiar i algun bon amic, com el CREAtiu Xavier Miró, que m’abraça com a pagament pactat que havíem establert per la dedicatòria d’un llibre (alguns deutes són sagrats).
Enceto la tertúlia però sóc breu, perquè em deleixo per saber què els ha semblat el llibre, i em satisfà comprovar que la tristesa del comandant resulta comprensible, i potser solidària, que el to poètic de l’estil els ha satisfet, que les descripcions són encertades i els personatges desperten emocions, que les sensacions han arribat a bon port.

En sortir, continua l’onada de fred? Quin fred?

dijous, 19 de gener de 2017

Amb El nostre pitjor enemic, amunt i avall

Demà presentació d'El nostre pitjor enemic a Falset, amb Pere Audí. Ahir, el llibre va ser comentat al Club de Lectura d'Amposta. I avui m'han donat una molt bona notícia sobre aquesta primera novel·la meva, que serà present a més clubs de lectura properament. Li hauré de donar les gràcies al pobre comandant, el trist protagonista de la novel·la, per fer-me d'inspiració.