dijous, 20 d’abril de 2017

A Antena Caro



Entrevista radiofònica amb Conrad Duran per a Antena Caro Ràdio, i amb el cor dividit abans de Sant Jordi, parlant dels meus dos llibres, El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions).
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç.

dimarts, 18 d’abril de 2017

Dinar de premsa de Cossetània


Avui, dinar de premsa tradicional del grup editorial de Cossetània i Angle abans de Sant Jordi, i jo encara de la mà de la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Ambient amable i distès aquest dia d'abril ple de llum al restaurant Quim i Quima de Tarragona, vells amics i coneguts entre els escriptors i la premsa, com Vicent Pellicer, Margarida Aritzeta i Conrad Duran, i una bona ocasió per fer-ne de nous.
M'he agafat un dia de vacances, m'he posat en mans de la Renfe, i acompanyat d'un bon llibre m'he assegut al costat del vagó on no hi tocarà el sol. De moment vaig sol, però a l'estació de L'Aldea puja una munió de jóvens i gent amb motxilles. Un home de mitjana edat em pregunta amb gestos si el seient del meu costat està lliure, i jo, amb un moviment del cap, li responc que sí; parlem el mateix idioma? Almenys ens entenem. Jo continuo llegint, ell mobileja. Al seient del darrere, una dona fa gestions immobiliàries per telèfon i pregunta si els metres de superfície són útils. 
Bado per la finestra a estones, entre conte i conte de la Carme Andrade, que subratllo tremolós pel sacseig del tren.
M'arriba l'olor inconfusible de Tarragona, ciutat que estimo, records de set anys d'estudis i del que no són estudis.
I el tren s'atura amb un esbufec.
Tinc molt de temps, em conec el trajecte a la perfecció, i pujo cap a la part vella fent aturades a diverses llibreries a xafardejar. 
Davant (o darrere) l'allau de novetats de Sant Jordi, un llibre vell del mes de setembre com El nostre pitjor enemic ja no ocupa el taulell de novetats, però a les llibreries de Tarragona La Capona, Adserà i La Rambla, encara es troba.
Enfilo el carrer major, fotografio coses petites que m'atruaen, i quasi em topo, també badant, amb el Conrad Duran. Junts admirem la façana de la catedral i fem cap al restaurant.  A partir d'allí, reguitzell de presentacions, encaixades i petons, càmeres i micròfons que ens apunten, que ens fan protagonistes la setmana de l'any que ens toca.
Més informació a:

divendres, 14 d’abril de 2017

El nostre pitjor enemic, vist per Òscar Ramírez Dolcet


El periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet comenta la meva novel·la El nostre pitjor enemic al seu facebook. En aquest enllaç, altres comentaris sobre el llibre.
Us transcric el text:
.
Bell i nostàlgic final d’un llibre que m’ha sorprès molt i que m’ha tingut pres i captiu des del principi (ahir al vespre) fins el final (aquest matí). Armar històries per convertir-les en novel·les no és gens fàcil, vestir-les subtilment i amb suficiència ja és tasca de mestre. I el Jesús M Tibau ha aconseguit tot això i més.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.
. “Tothom aprèn amb els anys que el fet d’arribar no comporta, forçosament, una victòria, sinó que sovint esdevé l’inici d’una pèrdua. En tot cas, siguin quines siguin les motivacions d’assolir el destí, sempre es crea una mena d’incertesa quan és tan proper.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.” 

.
. NOTA: La barca a la foto és cortesia de la casa i molt important. Quan llegiu el llibre ja entendreu el perquè.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Novel·la o nancontes


Durant la passada Fira Literària de Jesús, entre altres, coincideixo amb l’escriptor i amic Baltasar Casanova, i em fa una curiosa observació o sensació sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Em diu que el llibre està fet a base de nanocontes. S’explica: sovint trobava frases acuradament escrites, que contenien molta informació, i que l’incitaven a aturar-se per a rellegir-les detingudament, fins que decidí empendre una nova tàctica: llegir la novel·la sense aturar-se, i després rellegir-se-la per a assaborir millor cada frase.
M’ho prenc com un elogi, i deu tindre raó, perquè no és la primera persona que m’ho diu: Genís Sinca, durant la presentació del llibre a Barcelona, també va parlar de la presència de l’esperit del nanoconte a la novel·la.

A veure si després de tants anys demanant tothom “la novel·la”, ara que crec que ja està publicada resulta que ñes un recull de nanocontes J

dilluns, 3 d’abril de 2017

agenda activitats

L'agenda d'activitats que tinc per davant:
.
5 d’abril. Presentació del llibre Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, a la Biblioteca d’Amposta.
6 d’abril. Presentació del llibre col·lectiu 40 Art i lletres, a l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa.
8 d'abril. Presentació La vida darrere de l'aparador a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús
13 d'abril. Tarda. Signatura de llibres a la llibreria Serret de Vall-de-roures, amb Francesca Aliern i Josep Igual.
18 d'abril. Dinar amb la premsa de Cossetània Edicions a Tarragona, per presentar El nostre pitjor enemic.
21 d’abril, a les 11.30, visita a l’Institut de Roquetes.
21 d'abril, a les 19.00 , a Deltebre, presentació del llibre recull dels premis Terra de fang.
22 d'abril, esmorxar d'escriptors/es al Forn de la Canonja de Tortosa
29 d'abril. Presentació projecte literari i pictòric Viure, a la Fira del Vi de Falset
11 de maig, a les 20 hores, lectura de textos a L'Assoc de Tortosa
12 de maig, a les 19.30 hores. Presentació de La vida darrere de l'aparador a la Biblioteca de Móra la Nova.
19 de maig, a les 19.30. Presentació del llibre Gosadies, de Carme Andrade, a La 2 de Viladrich de Tortosa
27 de maig. a les 18.30 hores, presentació de El nostre pitjor enemic, a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre
31 de maig, visita a l’Escola de Remolins.

dimecres, 22 de març de 2017

EL nostre pitjor enemic a LANOVA Ràdio


Ja podeu escoltar l'entrevista que Carme Andrade em va fer a LANOVA ràdio, a partir del minut 12.45, sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic.