La gent que em
segueix sap que sóc un tossut amant dels relats breus. N’he escrit més de
cinc-cents, n’he publicat set reculls ( a més dels tres, com a mínim, pendents
de publicar). Ës una relació d’amor que, tot i les dues novel·les que ja he
escrit, no cessa. Durant tots aquests anys d’amor amb els contes, m’han
acompanyat a visitar diverses editorials i agents. En molts casos, el resultat ha
estat el silenci; i en d’altres, la resposta ha estat gairebé idèntica: “quan
tinguis una novel·la, torna”.
No totes les
editorials són així. En el meu cas, Cossetània ha estat l’excepció més clara.
Després de publicar el meu primer conte en un recull col·lectiu, i de
proposar-me participar al llibre El brogit de l’Ebre, van ser ells qui em van
convidar a publicar un recull en solitari i, sense ni tan sols haver llegit els
contes, em van fer arribar el contracte; és una prova de confiança que mai
oblidaré. Des de llavors, han nat publicant els meus reculls sense dubtar-ho, i
emplau, enormement, que sigui Cossetània l’encarregada de publicar la meva
primera novel·la, com una mena de justícia poètica del destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada