El comandant és el protagonista d'aquesta novel·la. Com ja deia en un apunt anterior, es tracta d'un dels meus típics personatges, secundari, perdedor.
Al contrari dels contes, on passo de puntetes per les característiques físiques dels personatges, a la novel·la m'he vist la necessitat de detallar-ne millor l'aspecte, no tan sols de cara al lector, sinó per a mi mateix. No tinc gaire experiència en aquesta faceta de l'escriptura, i li he dedicat molta atenció, hores, i infinites relectures. Les descripcions són tan físiques com, sobretot, psicològiques.
Aquí teniu la del protagonista, a la pàgina 9. Jo em vaig inspirar, aproximadament, en una persona real. A veure qui si algú l'endevina.
.
Té els ulls massa
junts, i resulten petits tan a la vora del nas que presideix omnipotent el
rostre. És un nas implacable, impossible d’ocultar, que obliga a donar
explicacions, i a cercar les perverses raons que oculta la natura, o les
divinitats, per projectar una estructura innecessària així. Atabala, concentra
tota l’atenció fins que l’interlocutor no s’hi acostuma, fins que comprova que
l’essencial del rostre no es troba al mig com una ensenya, sinó en el conjunt,
en la sensació de desemparament que desprèn, sobretot quan no para compte i se
li queda entreoberta la boca, rematada per uns llavis voluptuosos en excés, que
no sensuals. Però tot plegat no provoca rebuig, perquè en el fons dels seus
minúsculs ulls hi brolla una tristesa de boira, una inflexible manca d’afecte i
una aparença de perpetu infant en trànsit a una maduresa que, inabastable,
s’allunya a cada pas. Des de l’adolescència, el cos s’obstina a ascendir sense
sentit ni proporcions, molt per damunt de la mitjana dels mortals, i es vincla endavant
sense gràcia, en un estèril afany per fondre’s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada