27 de maig de 2017.
10a edició de Litterarum i 14a Fira del llibre ebrenc, de Móra d’Ebre, i avui
participaré i viuré ambdues.
El dia comença fresc
i entelat, i de bon matí em trobo amb Albino Tena a la vora de l’Ebre. Pugem
junts riu amunt, carregats d’energia i il·lusió. Estàvem convocats a les 10 a la Sala Democràcia per preparar la
nostra participació en una nova iniciativa, el Tast-vinent, propostes
d’espectacles amb la literatur ai el vi com a fils conductors. Nosaltres
presentem Amb gust de terra, un espectace senzill i emotiu, amb lectura de
textos meus i d’altres escriptors, com ara Artur Bladé, acompanyat per la
guitarra d’Albino Tena, que també interpretarà temes seus. El tast només ha de
durar un quart d’hora. Ho tenim ben preparat per a cenyir-nos al temps; som
creatius, emocionals… però també disciplinats i professionals. I hem fet bé,
perquè quan apaguen els llums, i ens quedem aparentment sols dalt de
l’escenari, jo amb la seva música, ell amb la meva veu, perdem la noció del
temps i s’obre un parèntesi de màgia. Hem estat els primers, i podem gaudir de
la resta de propostes.
Després d’un
dinar/tertúlia a peu dret, i d’un tallat amb gel al Cafè Noisette, on s’exposen
els diversos espectacles programats durant el dia per part
dels artistes participants, vaig a la Biblioteca on gaudeixo del recital Canten Marta
Pessarrodona, de QuiEts i Miss Plumtree: una delícia que em sedueix, per la
veu, per la música, per les paraules.
Després em dirigeixo a la carpa, prop dels
llibres, on les microtertúlies amb periodistes, programadors, escriptors,
lectors, etc, s’intercalen en una dansa improvisada que enforteix aquesta família
que s’anomena literatura ebrenca.
I em toca el torn de presentar el llibre (com
els 13 anys anteriors), mitjançant una breu entrevista a través de Ràdio Móra d’Ebre, que podeu escoltar
en aquest enllaç a partir del minut 16.20.
Enguany toca
El nostre pitjor enemic, que torna a la comarca després de guanyar
el premi Ribera d’Ebre.
Asseguts a les cadires, tafanejant per la
carpa, molt de públic.
Quan després de tot el dia decideixo marxar, m’adono
que he signat exemplars de sis llibres diferents (contes, novel·la, dietari), i
em sento bé, i amb ganes d’escriure.
A hores d’ara encara és una incògnita amb quin
llibre vindré l’any vinent, però no m’ho penso perdre.
