L'escriptora Mercè Falcó, que està tenint molt èxit amb la seva primera novel·la, L'illa de Bembé, comenta a la seva web la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic.
Moltes gràcies
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comentaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comentaris. Mostrar tots els missatges
divendres, 20 d’abril del 2018
El nostre pitjor enemic, segons Mercè Falcó
L'escriptora Mercè Falcó, que està tenint molt èxit amb la seva primera novel·la, L'illa de Bembé, comenta a la seva web la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic.
Moltes gràcies
dijous, 31 d’agost del 2017
El nostre pitjor enemic, segons espilldaurat
Alegries que et dóna passejar per instagram i trobar-te un comentari d'espilldaurat sobre El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i comprovar que els teus llibres encara respiren i fan respirar.
dilluns, 1 de maig del 2017
Imprescindible?
Coses que trobes a les xarxes i que et fan feliç, que justifiquen tot l'esforç.
GRÀCIES, Sílvia
divendres, 14 d’abril del 2017
El nostre pitjor enemic, vist per Òscar Ramírez Dolcet
El periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet comenta la meva novel·la El nostre pitjor enemic al seu facebook. En aquest enllaç, altres comentaris sobre el llibre.
Us transcric el text:
.
Bell i nostàlgic
final d’un llibre que m’ha sorprès molt i que m’ha tingut pres i captiu des del
principi (ahir al vespre) fins el final (aquest matí). Armar històries per
convertir-les en novel·les no és gens fàcil, vestir-les subtilment i amb
suficiència ja és tasca de mestre. I el Jesús M Tibau ha aconseguit tot això i més.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.
.
“Tothom aprèn amb els anys que el fet d’arribar no comporta, forçosament, una
victòria, sinó que sovint esdevé l’inici d’una pèrdua. En tot cas, siguin
quines siguin les motivacions d’assolir el destí, sempre es crea una mena
d’incertesa quan és tan proper.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.”
.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.”
.
.
NOTA: La barca a la foto és cortesia de la casa i molt important. Quan llegiu
el llibre ja entendreu el perquè.
dilluns, 10 d’abril del 2017
Novel·la o nancontes
Durant la passada Fira Literària de Jesús,
entre altres, coincideixo amb l’escriptor i amic Baltasar Casanova, i em fa una
curiosa observació o sensació sobre la meva novel·la El nostre pitjor enemic. Em diu
que el llibre està fet a base de nanocontes. S’explica: sovint trobava frases
acuradament escrites, que contenien molta informació, i que l’incitaven a
aturar-se per a rellegir-les detingudament, fins que decidí empendre una nova tàctica:
llegir la novel·la sense aturar-se, i després rellegir-se-la per a assaborir
millor cada frase.
M’ho prenc com un elogi, i deu tindre raó,
perquè no és la primera persona que m’ho diu: Genís Sinca, durant la presentació
del llibre a Barcelona, també va parlar de la presència de l’esperit del
nanoconte a la novel·la.
A veure si després de tants anys demanant
tothom “la novel·la”, ara que crec que ja està publicada resulta que ñes un
recull de nanocontes J
dilluns, 20 de març del 2017
dijous, 24 de novembre del 2016
dilluns, 21 de novembre del 2016
El nostre pitjor enemic, segons Francesc Valls-Calçada
Francesc Valls-Calçada, periodista i escriptor, comenta El nostre pitjor enemic (Cossetània) al diari digital Segle 21.cat. El podeu llegir en aquest enllaç.
Gràcies!
dijous, 17 de novembre del 2016
El nostre pitjor enemic, a La petita llibreria
El blog La petita llibreria em regala un comentari sobre El nostre pitjor enemic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)