dimarts, 22 de novembre de 2016

Sensacions amb El nostre pitjor enemic a L'Ametlla de Mar


Diumenge passat, al matí, es viuen moments de treva abans d’una setmana que ens auguren plujosa i de fred. Un vermut literari sembla a priori una fantàstica combinació, i la proposta que em va fer el poeta Joan Callau, en nom de l’Associació Calacultura, de presentar El nostre pitjor enemic en aquest format, era irresistible.
El dia, l’hora, la gent… tot és amable i acollidor, com una cala com cal. L’acte té lloc al Centre d'Interpretació de la Pesca, antiga Confraria de Pescadors, i de tant en tant, enmig d’un respectuós silenci, ens acompanya el suau passar d’una barca al fons.
Montse Cateura i Àngel Martí llegeixen dos fragments del llibre, on es descriu l’illa i el comandant, potser els dos personatges principals del llibre
Joan Callau em presenta, fa referència a Cornudella i al Montsant, que ha visitat fa poc, i a Tortosa, les meves dues pàtries petites, i resumeix la meva trajectòria literària i d’activista cultural. I jo intento explicar les idees o sentiments que he volgut transmetre amb el llibre, o que el llibre m’ha transmès a mi, la passió pels personatges anònims, independentment de la trama, simple esquelet amb la missió de mantenir dreta la novel·la.
Després hi ha una mica de debat sobre l’estat de la cultura, sobre la necessitat d’implicar-se, amb visions pessimistes, optimistes i realistes vàries (confesso que navego de l’una a l’altra, amb la mateixa placidesa que una barca dins del port).
I s’acaba amb el vermut que dóna nom a l’acte. Em pregunten què vull per a beure. Vermut, és clar.

M’agrada que una cala es digui Cala Cultura, perquè cal la cultura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada