dijous, 22 de desembre del 2016

El nostre pitjor enemic al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova


Ja podeu escolar en aquest enllaç l'entrevista que Paco Sanahuja em va fer per al programa Cafè literaria, de Ràdio Móra la Nova, parlant d'El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).

dilluns, 12 de desembre del 2016

El nostre pitjor enemic, fragment

"Gira el pany amb precaució, com si premés la mà de porcellana d’una nina antiga, d’aquelles que obren els ulls quan es mouen per simular que estan vives."
.
Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

diumenge, 11 de desembre del 2016

El nostre pitjor enemic, recomanat de tardor


La web Surtdecasa recomana les millors novetats ebrenques de tardor, entre les quals es troba El nostre pitjor enemic.
Gràcies.

divendres, 9 de desembre del 2016

El nostre pitjor enemic, fragment

"al fons de la finestra, es distingeix la ratlla de l'horitzó. De petit, li feia respecte aquesta línia entre el cel i el mar. S’imaginava que més enllà tot eren monstres terribles o un buit on caure-hi fins l’infinit. Després ha comprovat que els monstres no respecten cap mena de frontera, que són companys de viatge a les ordres d’un tirà."
.
Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

dimarts, 6 de desembre del 2016

El nostre pitjor enemic, fragment

"No pot dormir; de vegades tem que hagi oblidat els circuits que porten fins als somnis o, millor encara, al no-res. Tancar els ulls i fer veure que es deixa endur per la foscor ja no funciona. És una tàctica malmesa per l’excés d’ús; o potser les fades de la nit, que inventà de petit a la recerca de tendresa, tenen altres prioritats: no els ho retreu.
La calor de tants dies s’enganxa al cos, en forma de suor pastosa que rellisca amb dificultat. Cada hora que passa té el poder sobrenatural d’eixamplar-se al seu gust, com un estrany monstre que et devora sense pressa, i assaboreix amb llepolia cada mossegada. El tic-tac del rellotge es fa tan insuportable que el comandant s’aixeca per aturar-lo, per evitar que el torni boig un nou pas de la minutera."
.
Fragment d' El nostre pitjor enemic, Cossetània Edicions.

diumenge, 4 de desembre del 2016

El nostre pitjor enemic, a Mont-roig



El passat 25 de novembre vaig presentar El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig. Totes les presentacions són especials; aquesta, per diversos motius. En primer lloc, tornava a la Biblioteca que inicià les sessions del seu Clubde Lectura amb El vertigen del trapezista, el març de 2009. En segon lloc, comptava amb un estimat presentador, gran músic, cantant i millor persona, com Jesús Fusté.
El meu cotxe va estar  a punt d’amargar-me el dia, perquè s’havia quedat sense bateria a primera hora del matí, i el dia era fred; fred no, gelat. Però la biblioteca ens va rebre amb olor de pintura, i el fred no passava de la porta. Jesús Fusté no és un presentador tradicional, ell només parla de les emocions que li desperta el llibre (per això el vaig escollir, entre altres coses), i encetem una mena de diàleg ple de complicitats entre els dos i, després, amb els assistents, amb qui, d’una manera o altra, ens uneixen algunes coses, records, sensacions.
Però l’acte també fou especial perquè representava una retrobava amb Judit Robert, bibliotecària i escriptora, amiga d’infantesa de Jesús al seu poble de Pradell de la Teixeta, i el sopar de tots tres després de l’acte, fou una barreja de tertúlia cultural i intercanvi de vivències, d’aquells que et regala la vida, que combaten el fred i et carreguen les bateries.

Un comentari sobre l’acte al blog de la Biblioteca.