dimarts, 2 d’agost de 2016

El nostre pitjor enemic; l'editorial

La gent que em segueix sap que sóc un tossut amant dels relats breus. N’he escrit més de cinc-cents, n’he publicat set reculls ( a més dels tres, com a mínim, pendents de publicar). Ës una relació d’amor que, tot i les dues novel·les que ja he escrit, no cessa. Durant tots aquests anys d’amor amb els contes, m’han acompanyat a visitar diverses editorials i agents. En molts casos, el resultat ha estat el silenci; i en d’altres, la resposta ha estat gairebé idèntica: “quan tinguis una novel·la, torna”.

No totes les editorials són així. En el meu cas, Cossetània ha estat l’excepció més clara. Després de publicar el meu primer conte en un recull col·lectiu, i de proposar-me participar al llibre El brogit de l’Ebre,  van ser ells qui em van convidar a publicar un recull en solitari i, sense ni tan sols haver llegit els contes, em van fer arribar el contracte; és una prova de confiança que mai oblidaré. Des de llavors, han nat publicant els meus reculls sense dubtar-ho, i emplau, enormement, que sigui Cossetània l’encarregada de publicar la meva primera novel·la, com una mena de justícia poètica del destí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada