Carme Meix parla d'El nostre pitjor enemic

L'escriptora gandesa Carme Meix parla d'El nostre pitjor enemic al seu facebbok.
Gràcies.

Sensacions amb El nostre pitjor enemic a L'Ametlla de Mar

Diumenge passat, al matí, es viuen moments de treva abans d’una setmana que ens auguren plujosa i de fred. Un vermut literari sembla a priori una fantàstica combinació, i la proposta que em va fer el poeta Joan Callau, en nom de l’Associació Calacultura, de presentar El nostre pitjor enemic en aquest format, era irresistible.

El dia, l’hora, la gent… tot és amable i acollidor, com una cala com cal. L’acte té lloc al Centre d'Interpretació de la Pesca, antiga Confraria de Pescadors, i de tant en tant, enmig d’un respectuós silenci, ens acompanya el suau passar d’una barca al fons.

Montse Cateura i Àngel Martí llegeixen dos fragments del llibre, on es descriu l’illa i el comandant, potser els dos personatges principals del llibre

Joan Callau em presenta, fa referència a Cornudella i al Montsant, que ha visitat fa poc, i a Tortosa, les meves dues pàtries petites, i resumeix la meva trajectòria literària i d’activista cultural. I jo intento explicar les idees o sentiments que he volgut transmetre amb el llibre, o que el llibre m’ha transmès a mi, la passió pels personatges anònims, independentment de la trama, simple esquelet amb la missió de mantenir dreta la novel·la.

Després hi ha una mica de debat sobre l’estat de la cultura, sobre la necessitat d’implicar-se, amb visions pessimistes, optimistes i realistes vàries (confesso que navego de l’una a l’altra, amb la mateixa placidesa que una barca dins del port).

I s’acaba amb el vermut que dóna nom a l’acte. Em pregunten què vull per a beure. Vermut, és clar.

M’agrada que una cala es digui Cala Cultura, perquè cal la cultura.

El nostre pitjor enemic, segons Francesc Valls-Calçada

Francesc Valls-Calçada, periodista i escriptor, comenta El nostre pitjor enemic  (Cossetània) al diari digital Segle 21.cat. El podeu llegir en aquest enllaç.
Gràcies!

El nostre pitjor enemic, a Mont-roig

El proper acte de promoció d'El nostre pitjor enemic serà un plaer més, una nova oportunitat de retrobar-me amb el cantant, músic i amic, Jesús Fusté, a qui he demanat que presentei el llibre a la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig.
Serà un acte emotiu i sincer, i tindrà lloc el 25 de novembre, a les 7 de la tarda.

Sensacions amb El nostre pitjor enemic, a Barcelona

Dimarts passat, 15 de novembre, viatge a Barcelona per presentar El nostre pitjor enemic a la casa del llibre del passeig de Gràcia. Al tren m’acompanya la lectura de Josep Pla, descripcions precises, riques, belles del paisatge i la gent. Podria haver agafat un tren que arribava mitja hora abans de l’acte, però no he volgut arriscar-me confiant en la puntualitat ferroviària, i també volia aprofitar per passejar-me per la capital i visitar alguna de les seves llibreries; aquesta visita és una mica frustrant, en comprovar que un llibre publicat al setembre, al novembre ha desaparegut del taulell de novetats. Per a agafar forces i dolçor, bereno un croissant de xocolate.

Entro a La casa del llibre força aviat. Asseguda a l’espai reservat a les presentacions, ja amb el llibre a les mans, m’espera una escriptora amiga, la gandesana Carme Meix. Ja és veterana en aquests afers, i s’ho mira amb la perspectiva i tranquil·litat dels anys; ella no para d’escriure, no podria, i acumula novel·les inèdits que tant de bo vegin la llum aviat. La presentació serà gairebé una trobada d’escriptors, perquè també vénen Rafel Cases (vell amic blocaire, i fidel seguidor), Pilar Romera, amb qui properament conversaré a Canal 21 Ebre per parlar del seu nou llibre, Emili Gil, de La Sénia i dels seus móns ocults, l’Agustí Clua i la seva dona, camarlenc que escriu relats breus que m’encisen. L’acte també serveix d’excusa per poder abraçar un jove, tot i que vell amic blocaire, Coro Xandri, que fa nous anys, a la tendra edat de dotze, ja tenia un blog, El semàfor, des d’on parlava d’esports i de llibres i donava premis i tot, algun dels quals vaig tenir l’honor de rebre. I també conec l’Elena Morató, filla del pintor MoratóAragonès, del qual fa poc s’ha inaugurat un espai permanent a Cornudella; em diu que té idees per dur a terme al poble.

I arriba Genís Sinca, amb el seu entusiasme i dinamisme habitual. La llibreria ens prepara dos tamborets, però ell de seguida s’aixeca, necessita moure’s, i prescindeix del micròfon per poder gesticular millor, per gaudir de llibertat per comunicar a la seva manera. No repetiré les seves paraules, em ruboritza una mica de tan bones. Ha gaudit de la lectura, i ha arribat al més profund del llibre, lloa el seu estil, em tracta de murri, recorda els meus nanocontes i troba la seva estructura arreu del text, llegeix alguna de les descripcions, i en tria alguna de les meves preferides, com la de la comandanta, per exemple, i subratlla una de les cites inicials, del nostre Artur Bladé i Desumvila, que tant admirem tots dos.

Surto feliç. Els dubtes,  incerteses, i fins i tot el dolor, que m’havia provocar l’escriptura de la  novel·la, ara es veuen compensats amb escreix pels comentaris dels diversos presentadors del llibre (Gustau Moreno, Sílvia Veà, Emigdi Subirats, Francesc Valls-Calçada i Genís Sinca, de moment).

Estic cansat, trepitjar i respirar la gran capital em fatiga: sóc encara un xiquet de poble, avesat a gaudir d’una ciutat més humana com Tortosa. RENFE em reserva, per a aquest últim trajecte del dia de més de dues hores, un tren de rodalies de seients durs i poc amables. Va gairebé buit; jo, pràcticament ple.

(Les fotos adjuntes són de Carme Meix, Emili Gil i de Coro Xandri)

El nostre pitjor enemic; jugar a Què llegeixes?

La web Què llegeixes? té aquests dies El nostre pitjor enemic a la seva capçalera, i ens proposa jugar amb el llibre.

I no ho fareu? Podeu guanyar un dels tres exempalrs que regala Cossetània Edicions.

A més, a la mateixa web, ja hi ha una crítica sobre el llibre que us convido a comentar.

El nostre pitjor enemic, a La petita llibreria

El blog La petita llibreria em regala un comentari sobre El nostre pitjor enemic.

Genís Sinca presenta El nostre pitjor enemic

Ja fa uns anys que conec a Genis Sinca. Arran de la publicació d'Una família exemplar, vaig entrevistar-lo a Canal 21. De seguida vam tenir feeling mutu. M'agrada la seva forma de comunicar. sempre amena, sempre amb optimisme i energia, divertida. Ens uneix la passió per Artur Bladé i Desumvila. Avui tindré el goig d'escoltar-lo a La casa del llibre, del passeig de Gràcia de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda, durant la presentació d'El nostre pitjor enemic. Faré de privilegiat espectador de les seves paraules, que ja agraeixo per endavant, com vaig agrair que dediqués un moment per llegir a Youtube un fragment de Postres de músic.

Als Vermuts Calacultura

El proper diumenge, 20 de novembre, a partir de les 11 hores, presentarem El nostre pitjor enemic a L'Ametlla de Mar, dins del cicle Vermuts Cala Cultura.
Serà tot un plaer compartir tertúlia sobre el llibre en el marc distès i agradable d'un vermut.

El nostre pitjor enemic, a Barcelona

Demà dia 15, a Barcelona amb El nostre pitjor enemic.
L'acte serà a La casa del llibre del Passeig de Gràcia, a les 19.00 hores, i m'acompanyarà Genís Sinca.

Us hi espero

El nostre pitjor enemic, a Cornudella de Montsant

Dissabte passat, 5 de novembre, vaig presentar El nostre pitjor enemica la Biblioteca de Cornudella de Montsant. És la presentació més difícil, precisament per jugar a casa, amb la família i amics entre els assistents, davant gent que em coneix de tota la vida, que en mirar-me encara veuen el xiquet tímid que jugava al carrer, o que anava a comprar a les botigues del barri, el fill de, el germà de.

El bagatge de presentacions i actes que porto al darrere és un bona bona cuirassa contra l’excés d’emoció, i aprens a controlar-la (no sempre, mai del tot), i et permets gaudir més del moment. Per això, mitjor hora abans de començar l’acte pujo carrer Sant Isidre amunt i arribo al Casal Jaume I sense recança. La porta de ferro està entreoberta. Dins és fosc, però en entrar es detecta la meva presència i s’encén la llum de les escales: pujo. Dalt ja m’esperen l’alcalde, Salvador Salvadó que, sempre molt amable i agraït amb la meva persona, donarà inici a l’acte, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé, i la Pili, la bibliotecària i amiga, sempre atenta i preocupada per tots els detalls, i el Joan Carles Jansà, amant de les lletres i col·laborador de la Jornada Literària (tots dos llegiran, per sorpresa meva i com a regal, un fragment del llibre). Pocs minuts més tard arriba el Francesc Valls Calçada, a qui vaig encarregar la presentació, escriptor i amics de lletres, un membre més d’aquesta família literària i d’emocions que vaig col·leccionant amb els anys, i que és un dels grans tresors que m’ha donat el fet d’escriure. L'aire és distès, i fem bromes que es queden en el camp de la intimitat.

Família, amics i coneguts van ocupant les cadires; només els més agosarats, la primera fila, com és habitual.

I escolto molt atent les paraules del Francesc, i comprovo que moltes coincideixen amb anteriors presentacions de la Sílvia Veà o de l’EmigdiSubirats, i em fa feliç comprovar les reaccions que ha despertat el llibre, i a poc a poc perdo els dubtes i incerteses que em provocava aquest artefacte anomenat “la meva primera novel·la”. Parlen de maduresa, de l’estil, de les emocions, de poesia, i donen pistes sobre qui pot ser el nostre pijor enemic.

Jo parlo de la batalla mantinguda amb el llibre, cos a cos, de la lluita amb les inèrcies del contista que tinc dins, de reflexions que he volgut transmetre amb el llibre, o que el llibre m’ha transmès a mi, sobre qui comanda la nostra vida, si el destí o l’atzar, sobre la dosi d’amor que tots necessitem, febles i forts. I procuro no parlar més del compte, perquè li havia assegurat a mon fill que l’acte no seria gaire llarg. Tot i haver escrit dos novel·les, encara són amant de la brevetat, o esclau.

El nostre pitjor enemic, properes presentacions: Cornudella, Barcelona, La Cala, Mont-roig

Properes presentacions d'El nostre pitjor enemic:
.
-Cornudella de Montsant. 5 de novembre, 8 del vespre, amb Francesc Valls Calçada
-Barcelona. La Casa del LLibre del passeig de Gràcia. 15 de novembre, 7 de la tarda, amb Genís Sinca.
-L'Ametlla de Mar. Vermuts literaris. 20de novembre. 12 del matí.

-Mont-roig del Camp. Biblioteca. 25 de novembre, 7 de la tarda, amb Jesús Fusté Benaiges